Els dimarts en el barri de Jerusalen posen el mercat.
En un d'aquests carrers hi ha una llibreria que per a un amant dels contes és un dels millors llocs que té València.
Amb dos contes, bonics bonics , m'he fet avui. I he sortit de la botiga amb un somriure d'orella a orella, sempre em passa quan tinc en les mans una mica que em produïx una d'aquests somriures estupides de les meves. Les quals no duren res, tot just dues dias però són reconfortants.
Otto em mira des del seu llit improvisat i aixeca una cella amb recel quan em veu acariciar aquestes paginas.
Estara gelós dels meus llibres?
No hay comentarios:
Publicar un comentario